martes, 16 de junio de 2009

Des dels meus llavis.


A Joan Isaac

Crec que encara sóc capaç d´escriure´t
La cançó amb més tendresa mai cantada,
Prop de tu sentir la força dintre meu
Per fer un lligam etern amb les nostres mirades.

Ja saps que en els meus llavis podràs llegir per sempre
qui t´ha estimat dia rere dia sense paraules.

Però m´agradaria acaronar-te amb el meu cant
En una melodia mai somniada,
Brollant suau la veu entre els meus llavis
Aromes d´amor sense basarda,
Olor a la teva pell enamorada.

Vull tastar un cop més el dolç plaer
De beure la teva boca estimada,
Cantar veient fugir les teves llàgrimes
Darrere el mirall quan t´emociones
Amb la meva veu lliure al cel de matinada.

Voldria cantar bén alt que tothom escolti com la cançó
Neix i creix només per a tu des dels meus llavis,
Per dir-te mots que t´arribin bén endins, al cor
Des del meus llavis, amb els meus llavis.

I dir-te adéu amb els mateixos acords sense pors
Si el temps ho vol i ens deixa sols sense un per què
Si la cançó se´m fa malbé i em deixa sense tornada.

Per retrobar-te voldria un cop més
Cantar-te de nou a cau d´orella
Per redibuixar-te el somrís
Deixant gust de cirera en els teus llavis.
Somnis d´amor pendents del temps
Des dels meus llavis, dels meus llavis,
Amb la tendresa dels meus llavis.

Però voldria encara ser capaç i dedicar-te
La cançó més tendra mai cantada,
Apropar-me a tu i ser valent i prou fort
Per fer un nou lligam amb els nostres records
Si se´ns fa malbé la cançó i ens deixa sense tornada.




(Castellano)
Desde mis labios.

Creo que todavía soy capaz de escribirte
la canción con más ternura jamás antes cantada,
cerca de ti sentir la fuerza en mi interior
para hacer un lazo eterno entre nuestras miradas.

Ya sabes que en mis labios podrás leer siempre
quien te ha querido día tras día sin palabras.

Pero me gustaría acariciarte con mi canto
en una melodía nunca soñada,
brotando suave la voz entre mis labios
aromas de amor sin temor,
olor a tu piel enamorada.

Quiero probar una vez más el dulce placer
de beber de tu boca querida,
cantar viendo huir tus lágrimas
detrás del espejo cuando te emocionas
con mi voz libre en el cielo de madrugada.

Quisiera cantar bien alto que todo el mundo escuche
como la canción nace y crece sólo para ti desde mis labios,
para decirte palabras que te lleguen al corazón,
bien adentro de entre mis labios, con mis labios.

Y decirte adiós con los mismos acordes sin miedos
si el tiempo así lo quiere y nos deja solos sin un por qué,
si la canción se me estropea y me deja sin estribillo.

Para reencontrarte quisiera una vez más
cantarte de nuevo al oído y redibujarte la sonrisa
dejando sabor a cereza en tus labios, con la ternura de mis labios.

Pero quisiera todavía ser capaz y dedicarte la canción más tierna jamás cantada,
acercarme a ti y ser valiente y suficientemente fuerte
para hacer un nuevo lazo con nuestros recuerdos
si se nos estropea la canción y nos deja sin estribillo (sin retorno).

No hay comentarios: